Pretty Go(Man) a CaixaBank

Pretty Go(Man) a CaixaBank

… o l’art de fusionar i desmembrar empreses

La presentació avui dels resultats trimestrals amb 4.786 MM € de beneficis a CaixaBank ens ha portat a recordar la famosa pel·lícula de Roberts i Gere, on Edward Lewis, el protagonista, és un financer que es dedica a la compra d’empreses per a després reestructurar-les i vendre-les, amb forts costos per a les plantilles d’aquestes empreses, i abundants beneficis per a accionistes i directius.

I això ho fa amb qualsevol tipus d’empresa, sigui quin sigui el seu sector i el seu negoci, no necessita saber d’aquest, no ho necessita, per a ell el negoci és un altre.  Destrueix llocs de treball per a donar-li valor en el curt termini a l’accionariat i, per descomptat, per a cobrar la suculenta prima que tenia acordada, a més del sou.

I això és el que passa actualment i des de fa uns anys en CaixaBank. L’empresa es dedica a fusionar per absorció altres bancs, després es fa una reestructuració per a rebaixar el número de plantilla (i les condicions de la que continua treballant), tot mantenint xifres de clients i ingressos a costa de la plantilla, que es veu sotmesa a fortes pressions per a vendre qualsevol producte, i ja tenim el negoci rodó.

Cal saber del negoci bancari per a això? No. Només cal ser un expert en adquisicions i fusions, i concretar un pla financer de sinergies d’ingressos i costos.

A CaixaBank ja tenim aquest expert dirigint el banc des de fa uns anys, anteriorment director de l’àrea financera.

La seva meritocràcia? ERO als 2015, 2019 i 2021, amb un total de 11.000 llocs de treball aproximadament, sinèrgies.

I quin és el futur de CaixaBank?

Seguir amb aquesta política de retallada de plantilles i condicions? Segur que és la seva idea.

L’objectiu a mitjà i llarg termini no pot ser un altre, seguint amb aquesta lògica, que anar a alguna altra fusió europea quan es donin les condicions: com a absorbent si és amb BPI, però … si és amb un gegant europeu serà com absorbits.

Assegurant-se un bon càrrec en aquest nou gegant, com ha fet l’actual president en CaixaBank, i deixant a la mercè de la nova propietat a la resta de persones que formem CaixaBank (#TotsSomCaixaBank, #TotesSomCaixaBank):

– Clients desatesos i sense accés a crèdit i cobertura financera

– Desaparició de la participació de l’estat i d’una empresa sistèmica per al país i que sempre ha estat garantia econòmica i social.

– Empleats/des desocupats/des i condicions laborals low cost

 

I què dir de la reestructuració que tenim sobre la taula?

Que no és un plantejament laboral, ni un plantejament en pro del negoci i de la transformació de l’empresa per a garantir la seva solvència.

Tots aquests anys els sindicats hem abordat acords difícils apostant per la supervivència d’aquesta empresa, la seva necessitat de transformació i de creixement del negoci, com a garantia d’ocupació, de crèdit i d’inclusió financera i social. Atenent plans estratègics ambiciosos.

Hem atès les necessitats de transformació i competitivitat: la digitalització (In Touch), l’especialització (Stores, BB, BP…) i el món rural evitant la figura de l’agent financer extern amb oficines aprimades de plantilla i un CaixaBus pendent de negociació.

Els resultats que llança el negoci avalen que aquests esforços que hem fet conjuntament i amb bons acords han funcionat.

Però el que ara se’ns posa damunt de la taula, no hi ha per on agafar-ho: es desmunten acords estratègics recentment signats per a sufragar els costos d’un ERO infame, perquè es rebutja donar sortida natural a les generacions més cansades, amb millors carreres de cotització i millor pagades, perquè són més cares. Acomiadant la gent jove s’estalvia en indemnitzacions i en cotitzacions i prestacions perquè en aquest cas les sufraga l’Estat.

Aquesta vegada aposten per un ERO barat i estan disposats a perdre mà d’obra perquè el NEGOCI NO ÉS ALLÒ QUE IMPORTA, LES PERSONES TAMPOC, tant és el que venguem, les pressions per a aconseguir els resultats, que ens hàgim mantingut al peu del canó durant la pandèmia per a garantir la solvència de CaixaBank, que haguem fidelitzat la clientela malgrat tot perquè els hem assessorat i acompanyat en la pitjor crisi dels últims anys. Al capdavall, SER UN BANC NO IMPORTA, perquè hi ha una altra manera de fer caixa: acomiadar i fusionar.

 

La representació sindical requerim al Consell d’Administració i al Comitè de Direcció:

  • Que canviï la seva política en favor de construir i mantenir CaixaBank com un valor no sols per a accionistes, també per als altres grups d’interès, la plantilla, la clientela i la societat en general.
  • Que la reducció de plantilla sigui voluntària en bones condicions, sense mesures traumàtiques.
  • Que facin plantejaments raonables i sostenibles i no intentin retallar, de nou i innecessàriament, les condicions salarials i laborals d’una plantilla, retallades que no es mereix pel seu grau d’implicació i la seva productivitat.

L’actuació de CaixaBank ha d’anar alineada amb els valors del seu primer accionista, la Fundació, en cas contrari no tenen sentit ni l’un ni l’altra.

Facin per merèixer-se a la seva plantilla i a la seva clientela.

6 de maig de 2021

 

#TotsSomCaixaBank    #TotesSomCaixaBank

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

enllaços d’interès